història de les estacions
de servei de Catalunya

pròleg
a càrrec de Ramon Balasch, director i coordinador del projecte



Cent anys d’Estacions de Servei a Catalunya 1908-2008

Segons el relat d’aquest llibre, el 2008 farà cent anys del primer assortidor de benzina instal·lat a l’Estació de Servei Fitó de Badalona. El 2009 farà cent cinquanta anys del primer pou de petroli perforat pel coronel Edwin L. Drake el 27 d’agost de 1859 a Oil Creek, al comtat de Clarion, de Pennsilvània. Entremig, en un segle vertiginós, el paisatge de la vida quotidiana ha transformat radicalment la seva iconografia. Potser aquí s’obre l’arc que ens ha portat a l’actual globalització. Un arc que va des dels buscadors d’or de l’Amèrica profunda fins als buscadors de l’or negre dels primers pous de petroli i que ens portarà a les sofisticades plataformes d’extracció de petroli damunt el mar.
Mentrestant, el paisatge s’omple de xarxes de carreteres i de ferrocarrils, de cotxes i trens, de cables i pals d’electricitat i de telefonia, de garatges i de tallers de reparació de motocicletes i automòbils, d’assortidors de benzina i de mica en mica d’estacions de servei, d’aeroports i d’avions, i múltiples modalitats d’aeròdroms i heliports, de telèfons i televisions, amb la seva corrua de ponts i viaductes, de pantans i canonades d’aigua, canalitzacions de gas i d’oleoductes, d’antenes i repetidors... En definitiva, tots els elements que converteixen la Catalunya del pla i la muntanya en la Catalunya ciutat que van somniar els noucentistes.
Darrere cada una d’aquestes paraules hi ha un magnífic seguici d’oficis i professions, d’iniciatives d’emprenedors i pioners que posen al costat del substantiu «mobilitat» les energies de la llibertat, el progrés i la solidaritat.
Les formes de la vida quotidiana han canviat i la reflexió que aquesta Història de les Estacions de Servei de Catalunya inicia ens permet veure com han evolucionat. Avui la funció social de les estacions de servei s’ha diversificat tant en l’àmbit urbà com en tot el territori. Restauració, quiosc, forn, arquitectura, parròquia dominical, parròquia nocturna, punt de cita per a sortides col·lectives a peu de carretera, botiga d’emergència, punt d’aturada enmig d’un llarg viatge, descans i lleure per a la mainada són aspectes que se sumen a la seva funció de referència, que avui també es veu sotmesa a una constant transformació.
Avui, les benzineres, gasolineres o estacions de servei poden ser una magnífica plataforma per difondre la cultura de la sostenibilitat energètica que impulsa la Generalitat de Catalunya. I en les seves múltiples manifestacions hi podríem implicar –que, en part, ja hi està implicat– encara més el potencial artístic i convivencial del país, tal com propugnen els últims estudis d’antropologia viària.
En aquest panorama, l’observatori que estableix el perfil dels orígens, la transformació i l’expansió de les estacions de servei desborda de molt els corrents historiogràfics especialitzats en la història social i econòmica. Seguir aquest fil de la vida quotidiana, que posa de costat els esdeveniments, les idees, la memòria de famílies i organitzacions, és una manera de prendre’ns el pols i refermar la nostra voluntat de ser i de futur.