|
Sense més luxe que el de la sensibilitat, Núria Ruiz
apostà per implicar el sisé sentit de que parlà Ramon
Llull -la paraula- a la seva investigació al laboratori de
la vida i l'art.
"Quan era petita, el meu pare em portava els diumenges per
la tarda al seu despatx on tenia caixes plenes de perles.
Recordo la sensació de posar la mà en elles i sentir les
perles fredes. Com quelcom màgic".
El record com a punt de partida, espiant l'interior del
seu interior. L'interior, el més fons, el més sensible del
material, la textura, la sensualitat que, a la seva
vegada, creen les seves corrents amb el color, la llum,
l'entusiasme.
La parla rodona sense més o el brillant en el punt de
màxima torsió. O tal com reclama Octavio Paz: "Tanca els
ulls i obre'ls: /No hi ha ningú ni tan sols tu mateix./
Allò que no és pedra és llum"
|
