Barcelona,
14
d'abril de 2010.-
Amb aquesta conclusió tancava la seva conferència inaugural de les 40 Jornades Anuals del CED (Comitè Espanyol de Detergències, Tensioactius i Afins), el Dr. Enric Julià, director general de l’IQS, sobre “El foment de la innovació en universitats i organismes públics de la investigació”. [Veure presentació completa]
Resulta
curiós i desconcertant que dins l'Europa
dels 27 Espanya ocupi una posició de lideratge
en coneixement amb una meritòria 5a posició
pel que fa a publicacions científiques
i, al mateix temps, es trobi a la cua de la innovació
ocupant el 19è lloc.
Després de les al·locucions a càrrec d'Olga Sanahuja, presidenta del CED, del Dr. Claudi Mans, director científic del CED, i de Crisanto las Heras, del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, el Dr. Enric Julià ha recordat l'objectiu de l'Acord de Lisboa, pel qual per al 2010 la inversió en R+D+i a Europa hauria d'haver arribat a un 3% del PIB, amb un increment substancial de la part empresarial enfront de la inversió pública, sense que això representés cap retrocés d’aquesta, sinó més aviat un increment en valors absoluts.
La
realitat ha estat una altra a causa de la crisi.
I si ens centrem en Espanya veurem que els diners
públics destinats a R+D+i s'han retallat
substancialment per destinar-los a fins socials.
Però,
a més, el Dr. Julià ha insistit
en les profundes diferències entre científics
–tècnics que desenvolupen la seva
carrera professional en organismes públics–
i tecnòlegs –persones que amb la
mateixa formació treballen per a empreses–,
que es concreten en la forma de desenvolupar la
seva labor investigadora. Els primers busquen
principalment el reconeixement acadèmic;
els segons tenen com referència un producte
del mercat i el seu objectiu és aplicar-li
la seva idea creativa fins aconseguir un altre
producte “codificat” millorat.
En
aquest context és fàcil comprovar
que l'empresari només inverteix en R+D+i
quan veu altes possibilitats de retorn de la seva
inversió. I això només es
produeix en les investigacions amb millores incrementals
–petites millores de productes o processos–,
ja que les grans inversions aboquen l'empresari,
sobretot el de les pimes, a una gran incertesa
causada pel risc de la inversió. En canvi,
els diners que els organismes públics destinen
a la investigació és del 0,55 del
PIB, segons dades de 2007. En aquest cas l'Estat
ja té unes quantes mesures públiques
per aconseguir-ne el retorn, com per exemple que
s'investiguin en uns quants temes d'interès
real per al país en els quals podem ser
forts, d'acord amb els plans nacionals d'R+D+i,
entre d’altres.
“Invertir un 0,55 del PIB d'Espanya sense un incentiu innovador és una dilapidació que no pot suportar cap país. En lloc de disminuir els diners invertits en I+D+i, s’ha d'exigir el resultat a la investigació realitzada. Així, els investigadors se sentiran més motivats i la balança comercial del país ho agrairà”, ha advertit el Dr. Enric Julià.
Segons
ell, Espanya hauria de seguir l'exemple de les
grans universitats tecnològiques i científiques
dels EUA, com són el MIT, Harvard i Stanford.
Per exemplificar-ho ha recorregut al MIT, amb
el qual l’IQS manté una estreta relació
des de 1994. El 2002, després del tancament
de moltes empreses arran de l’anomenada
bombolla tecnològica, es va optar per crear
el Deshpande Center, amb una donació inicial
de 20 milions de dòlars, amb un model diferent:
en lloc de fer un pla d'empresa per a l'explotació
de la tecnologia de l'investigador, el nou model
proposava crear un comitè d'experts avaluador,
un grup interdisciplinari al voltant de l'investigador,
en el qual participen alumnes de l'àrea
tècnica i empresarial, per auscultar els
nínxols i les potencialitats del mercat;
una vegada comprovada la factibilitat i obtingudes
les patents corresponents i nodrit el projecte
amb nous fons, es convida als inversors a participar-hi
i perd en aquest moment protagonisme el Deshpande
Center.
Per tenir una idea dels resultats assolits, es faciliten aquestes xifres: projectes avaluats, més de 400; projectes finançats, al voltant de 80 amb una aportació de 9 milions d'euros; creació de 18 noves empreses, amb un capital de 140 milions d'euros i amb més de 200 empleats.
Sobre el CED
El Comitè
Espanyol de la Detergència, Tensioactius
i Afins (CED), fundat el 1957,
és una entitat independent, sense ànim
de lucre, formada per associacions nacionals
i empreses relacionades amb els sectors industrials
afins a la detergència, a la cosmètica,
les matèries primeres tensioactives i
altres relacionades.
Entre
els seus objectius estan difondre els coneixements
de l'especialitat mitjançant l'organització
de congressos, jornades tècniques i seminaris;
assessorar les entitats oficials que ho demanin
en l'àrea cientificotècnica del
sector, així com emetre informes tècnics
i prestar serveis a les empreses del sector,
a través del CSIC a Barcelona.
L'IQS
és una de les moltes entitats membre
del CED, entre les quals també es troben:
BASF ESPAÑOLA, SL, GRUP
AC MARCA, HENKEL IBÉRICA,
UNILEVER ESPAÑA. [Veure
relació completa].
Sobre
l'IQS
L'IQS
és
un dels centres universitaris amb més
prestigi dins del panorama acadèmic i
científic nacional i internacional. Amb
més de 100 anys d'experiència
docent, l'IQS és una institució
de referència en la comunitat acadèmica
espanyola i una de les principals escoles del
país.
