Barcelona, 19 de maig de 2009.-
Convocats per la Càtedra d'Ètica i Pensament Cristià IQS, el Dr. Albert Florensa va apel·lar a la sensibilitat d'una nodrida representació d'alumnes que van omplir la sala multimèdia per escoltar i veure Els altres rostres de la crisi, en una jornada a on hi van participar Jordi Roglà, director de Càritas; Quim Pons, director de Migrastudium; Jasone Latorre, directora de la Fundació Escó; i Ramon Noró, cap de comunicació de la Fundació Arrels
El Dr. Albert Florensa va ser l'encarregat d'obrir l'acte amb una reflexió sobre la paraula altres, sobre la paraula rostre i sobre la paraula crisi que va contagiar un silenci molt especial. Seguidament, va explicar que la Càtedra d'Ètica i Pensament Cristià IQS està pendent de la signatura d'un conveni de col·laboració amb Càritas.
Al fil del silenci expectant Jordi Roglà, director de Càritas (+info), va elogiar la sensibilitat dels estudiants allà atents al missatge dels altres rostres i va recordar que durant els 15 anys de vaques grasses no van créixer els recursos per als pobres; ni avui tampoc, ara que la situació de crisi és cada cop més dramàtica. El PIB d'Espanya havia crescut ininterrompudament durant l'etapa de bonança, però la inversió en protecció social per part del Govern ha estat sempre molt per sota del seu creixement. D'aquesta manera podem dir que la vuitena potència mundial no té el grau de protecció social que hauria de tenir i això comporta que a la seva societat cada vegada es creïn més desigualtats socials.
Jordi Roglà va coincidir amb Ramon Noró quan va comentar que la immigració és un fet necessari i que cal tenir en compte a la nostra societat, ja que, si comparem la piràmide d'edats, podem observar que hi ha menys població jove que població adulta.
Amb la faula d'una aranya explicava l'exclusió social que pot patir una persona, com una teranyina on hi ha diversos factors com la feina, la família, l'economia i la salut. Si una persona compleix tots aquests requisits no estarà exclosa socialment. Quan la persona compleix pocs o cap d'aquests factors podem dir que la persona comença a estar exclosa. Càritas lluita per la recuperació de les persones socialment i per això volen que a la nostre societat no hi hagi cap persona sense dignitat.
Jordi Roglà va acabar la seva exposició dient que “el nostre país és molt ric en persones pobres”, i així explicava que 1 de cada 5 persones, 1 de cada 3 més grans de 65 anys, 1 de cada 2 més grans de 65 i que viuen sols i 1 de cada 2,5 viudes a la nostra societat són pobres i 1 de cada 4 nens està en situació de pobresa.
A continuació Quim Pons, director de Migrastudium (+info), va comentar les dificultats que passen els immigrants quan marxen del seu país. En arribar aquí els immigrants topen amb la realitat i molts d'ells comparteixen un sentiment d'angoixa, impotència i frustració.
Tot i així, hi ha persones que en aquests últims anys han pogut aconseguir un pis i aconseguir portar la família. Amb la situació de crisi actual aquestes famílies pateixen processos de regressió, és a dir, no poden fer front a la despesa familiar i es veuen obligats a tornar mica en mica al seu país.
Segons Quim Pons, la situació de crisi actual ha fet que ha molts immigrants que porten molts anys vivint aquí i que han pogut trobar una feina estable, avui, se'ls denega el permís de residència per motius que fins aleshores no els havien causat cap problema.
Des de la Fundació Migrastudium volen que els immigrants s'integrin a la nostra societat i per això han creat un espai d'acollida lingüística, el projecte som-hi, un espai de trobada, un espai interreligiós i un espai de formació laboral.
A continuació Jasone Latorre, directora de la Fundació Escó (+info), va explicar la realitat social que es viu al cor del Raval. La Fundació Escó està especialitzada a ajudar a infants i a dones.
Al Raval de Barcelona contrasten dues realitats: la vulnerabilitat social –pobresa, habitatges en subarrendament, famílies monoparentals, prostitució, exclusió social, sense sostre i desestructuració social– amb un barri d'oci i de moda –bars musicals, museus, turisme, restaurants, universitats i teatres–.
En un barri on hi ha persones de nacionalitat espanyola, marroquina i sud-americana la Fundació Escó contribueix amb la promoció, formació i inserció personal, social i cultural dels infants, dones i les seves famílies en situació de pobresa i marginació social.
Aquest any s'ha triplicat el nombre de persones ateses per la Fundació Escó en els seus programes d'atenció a la infància i a la joventut, d'atenció a la dona, d'atenció a la família i de rehabilitació.
Ramon Noró, cap de comunicació de Fundació Arrels, va explicar que el sense sostre és l'últim graó de l'escala de les persones que necessiten ajudes socials i va fer seva una frase d'un amic: “els experts en exclusió social són els que la pateixen” i “els sense sostre són víctimes d'altres crisis”.
Les malalties mentals, com l'esquizofrènia, són una de les causes que a la nostra societat hi hagi sense sostre. Des de
la Fundació Arrels es pretén acompanyar a les persones sense sostre durant les fases més consolidades d'exclusió comptant amb les seves possibilitats i capacitats personals.
Ramon Noró va destacar que durant el que portem d'any hi ha més de 235 persones noves al carrer, per això és tant important la sensibilització en que treballa la Fundació Arrels per aconseguir una transformació social, una societat sense pobresa ni exclusió social.
Suro Solidari de l'IQS
En acabar la jornada d' Els altres rostres de la crisi, el Dr. Albert Florensa va donar la paraula a la Dra. Núria Agulló que va presentar el Suro Solidari de l'IQS (+info), en el qual els alumnes podran oferir els seus serveis per ajudar les persones necessitades o les coses que ja no utilitzin (roba, electrodomèstics, etc).
Els estudiants de l'IQS podran veure les ofertes al Suro Solidari que estarà situat al costat de la Càtedra d'Ètica i Pensament Cristià IQS i també el podran consultar per internet a www.surosolidari.cat que actualment es troba en procés de construcció
![]](imatges/800_palacin.jpg){kind=link}