Barcelona,
3 de març de 2009.-
Potser davant l'atractiva idea de convertir
la mina d'un llapis en diamants, reestructurar
els àtoms de la sorra per crear xips
informàtics, obtenir materials més
biocompatibles i duradors per a pròtesis
o bé crear micròfons, càmeres
o –per què no– fins i tot
ordinadors de la grandària d'unes poques
molècules, les admninistraciones es
mostren cada vegada més interessades
en les aplicacions de la nanotecnologia i en
la seva investigació.
Fa
temps que la nanotecnologia ha deixat de ser
una teoria científica per convertir-se
en una realitat. Amb la promesa d'aportar solucions
noves i més eficients per a molts dels
problemes de la humanitat (prevenció
i tractament de malalties, emmagatzematge i
transport d'energia, màquines més
eficients, nous detectors i sensors, ...), la
importància de la nanotecnologia comença
a ser reconeguda pels diferents estats i la
mateixaComissió Europea que destinen
importants fons públics a R+D+I en nanotecnologia.
En aquest sentit Espanya no és una excepció
i el Ministeri de Ciència i Inovació
acaba d'aprovar, en la convocatòria d'iniciatives
singulars i estratègiques, el projecte
NANOSOST, el lema del qual
és “cap a una nanotecnologia sostenible,
responsable i segura” i que està
promogut i coordinat des del Departament d'Enginyeria
Química IQS.
La nanotecnologia està en plena expansió
i són reconeguts els beneficis que pot
aportar a diferents àmbits: agents millorats
per a producció agrícola; tractament
i regeneració d'aigües; diagnòstic
i tractament de malalties; detecció i
control de plagues; ajuda al control de desnutrició
en llocs pobres; microelectrònica i informàtica;
emmagatzematge, producció, transport
i conversió d'energies renovables; sistemes
de defensa i de protecció contra el terrorisme
... Per contra, es desconeixen quins poden ser
els efectes d'aquests materials sobre la salut
humana, el medi ambient o els mateixos processos
industrials en els quals han d'intervenir. D'igual
manera, poques vegades existeixen regulacions
legals o normes d'ús acceptades sobre
les mesures de control que han d'establir-se
i sobre els processos tecnològics que
permetin la utilització de nanomaterials
de forma segura.
NANOSOST pretén pal·liar
aquesta manca i aportar-hi solucions. El projecte
desenvolupa la base científica necessària
per garantir tant la seguretat dels processos
nanotecnològics com la dels seus productes.
Per tant, les tècniques i tecnologies
que es derivin dels seus resultats constituiran
els mitjans imprescindibles per decidir d'una
manera precoç la viabilitat d'uns determinats
nanoproductes en fase d'investigació
o de desenvolupament, dissenyar processos industrials
respectuosos amb la seguretat i la salut dels
treballadors i garantir la seguretat dels productes
finals i dels consumidors.
NANOSOST neix com a conseqüència
de la sòlida experiència del Departament
d'Enginyeria Química de l'IQS en seguretat
industrial i de les grans esperances posades
per la comunitat científica i per la
indústria en l'ús de les nanotecnologies,
que es concreten ja avui en nous materials de
característiques innovadores i, en molts
casos, sorprenents. Sistemes d'anàlisis
i de diagnòstic extraordinàriament
sensibles i específics, catalitzadors
químics i biològics d'extrema
selectivitat i d'alta eficàcia, nanovectors
portadors de fàrmacs que identifiquen
el seu objectiu, pigments d'interferència,
vectors energètics nets d'alta capacitat,
recobriments d'alta inèrcia química
i resistència mecànica, nanotubs
i nanofils amb propietats inèdites, interfases
nanoporoses capaces de reconèixer molècules
individuals o materials compostos d'extraordinàries
prestacions són només algunes
de les aplicacions de la nanotecnologia.
El
consorci NANOSOST està
format per 21 membres, entre universitats, centres
d'investigació i empreses. Per part de
la Universitat Ramon Llull,
hi participen els grups PQAT (Departament
d'Enginyeria Química) i GEMAT
(Departament d'Enginyeria Industrial),
tots dos de l'IQS, així com l'empresa
FLUBETEC, spin-of de l'IQS.
Sobre
la nanotecnologia
El
terme nanotecnologia es refereix al camp d'aplicació
de diverses ciències dedicat al control
i manipulació de la matèria a
una escala menor que un micròmetre. Un
micròmetre és la mil·lèsima
part d'un mil·límetre i un nanòmetre
és la mil·lèsima part d'un
micròmetre. Un bacteri sol amidar uns
pocs micròmetres i un àtom, unes
desenes de nanòmetres. En alguns casos
la nanotecnologia treballa fins i tot a nivell
d'àtoms i molècules. Dit d'una
altra manera, és la ciència aplicada
que es dedica a la fabricació de tecnologia
en un grau de miniaturització fins fa
poc impensable.
També
es parla de nanotecnologia avançada o
fabricació molecular per referir-se a
l'enginyeria de nanosistemes. Es basa en el
fet que els productes manufacturats es realitzen
a partir d'àtoms i molècules.
Les propietats d'aquests productes depenen de
com estiguin col·locats aquests àtoms.
Així per exemple, si reubiquem els àtoms
del grafit (compost per carboni, principalment)
de la mina del llapis podem fer diamants. Si
reubiquem les molècules de la sorra,
es fan per exemple materials absorbents per
eliminar substàncies tòxiques
de l'aigua. També de la sorra s'obté
el silici, base dels xips dels ordinadors, la
manipulació dels quals a nivell nano
està permetent màquines cada vegada
més petites i potents. Molts encara recorden
aquells telèfons “mòbils”
que ocupaven un maletí sencer i riuen
en comparar-los amb els actuals.
Una
realitat mercantil
L'any
2007 el mercat de productes nanotecnològics
(aquells en la fabricació dels quals
entren un o més nanocomponents) va passar
de 135.000 milions de dòlars (Lux Research).
Les mateixes fonts estimen que el 2014-15 s'haurà
superat el bilió (1012) de dòlars
en aquest mercat, i els productes nanotecnològics
representaran el 15% de la indústria
manufacturera, amb unes vendes 10 vegades superiors
a les dels productes biotecnològics.
Actualment a Espanya ja existeixen més
de 200 laboratoris “nano” que treballen
per a la investigació en nanotecnologia.
