Girona, 28 de juny de 2011 -. Ahir dilluns 27 de juny, amb una cursa sincronitzada de quinze minuts cada intervenció, en sessions simultànies, van començar una frenètica setmana els més de 500 investigadors sèniors i estudiants disposats a debatre l’abisme que separa la conservació de la biodiversitat i l’estrès mediambiental que provoca la indústria i el mal denominat progrés. La deterioració dels ecosistemes d’aigua dolça és perfectament quantificable i constant. Així ho ha deixat clar en un brillant discurs inaugural la Dra. Palmer (University of Maryland, EUA), una investigadora que s’ha hagut d’enfrontar des dels mitjans de comunicació nord-americans de més audiència als atacs que suposen als ecosistemes les pràctiques de la mineria als cims dels Apalatxes o la contaminació flagrant del més gran estuari de Nord-amèrica que voreja cinc Estats de la primera potència mundial, el Chesapeake.
A continuació, Berta Bonet, doctoranda de la UdG, va iniciar la cursa de les exposicions orals amb el seu treball dedicat a “Els metalls a la riera d’Osor, nutrients o verí, a causa d’unes mines mal clausurades”.
Per primer cop a Espanya i a Catalunya, el Simposi biennal més important del món, ha estat organitzat, des de l’Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA), amb el Dr. Sergi Sabater i el Dr. Antonio Camacho al capdavant, per l’Associació Ibèrica de Limnologia (AIL), la Universitat de Girona (UdG) i l’European Federation for Freshwater Sciences (EFFS), amb una reivindicació del paper de l’investigador com a nexe i consciència entre els reptes de la conservació dels ecosistemes d’aigua dolça i les dificultats de la gestió sota el canvi global.
“L’entrada de sediment i fullaraca dels boscos pot arribar a produir problemes d’oxigen a l’aigua de l’embassament d’Añarbe, d’on beu Donòstia i mitja Gipuzkoa”, segons el Dr. Arturo Elosegi, de la Universitat del País Basc. En el seu treball amb els seus col·legues bascos Joserra Díez y Lorea Flores, i amb Vicenç Acuña, de l’ICRA, sobre restauració de lleres mitjançant la introducció de llenya morta, han verificat que aquesta restauració ha reduït la quantitat de sediments que rep l'embassament i ha produït una millora de l’autodepuració i de la vida piscícola. Aquests canvis no sols suposen una millora des del punt de vista de l'ecosistema i dels serveis que aquest proporciona a la societat, sinó que aquesta millora es pot valorar en termes econòmics, amb un augment de fins a 10 vegades en el valor monetari dels serveis ecosistèmics del Parc natural d’Aiako Harria, que voreja Donòstia-Sant Sebastià, Oiartzun, Irun, Errenteria i Hernani, entre els rius Bidasoa i Urumea.
Completen l’ampli ventall investigadors de renom internacional com el Dr. David Livingstone (EAWAG, Suiza), el Dr. Guy Woodward (University College, Londres), el Prof. Gilles Pinay (University of Birmingham, Regne Unit), el Dr. Andrew Boulton (University of New England, Austràlia), i Kurt D. Faush (Colorado State University, USA), que parlaran sobre aspectes rellevants d’hidrologia i biologia als rius europeus i sobre el canvi global.
Des d’ahir dilluns 27 fins divendres 1 de juliol, a excepció del dimecres 29, que com a cada edició s’ha programat una visita externa a espais d’interès científic i cultural. Diversos grups faran excursions tècniques al riu Brugent i el Pasteral, al pantà de Sau, als aiguamolls del Baix Ter i a l’Estany de Banyoles. Tots ells estan convidats a immortalitzar les sortides i a participar en un concurs fotogràfic que segur que ha de deparar petits premis i grans sorpreses.
