Girona, 27 de juny de 2011 -. La presència d’arsènic en l’aigua en concentracions superiors a les recomanades pel consum humà esdevé avui dia una de les majors problemàtiques a nivell mundial, principalment, en països de Llatinoamèrica i d’Àsia. Entorn a aquesta situació, aquest dimecres 29 de juny, la Dra. Ma. Teresa Alarcón, del departament d’Energies Renovables i Protecció del Medi Ambient del CIMAV (Centre d’Investigació en Materials Avançats) de Chihuahua (Mèxic) ofereix una xerrada a la Casa de Cultura de Girona sota el títol "Arsènic en l’aigua de consum humà a Mèxic –problemàtica i alternatives de tractament–", en el marc del projecte conjunt de recerca que porten a terme CIMAV i ICRA sobre aquest tema.
La Dra. Alarcón forma part del projecte "Remoción de arsénico del agua de consumo humano en comunidades del norte de México y otras regiones de Latinoamérica"
[+info] coordinat per l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)
[+info]
amb la participació del Centre d’Investigació en Materials Avançats (CIMAV)
[+info].
Aquest estudi, dirigit per la Dra. Esther Llorens
[+info], de l’àrea de Tecnologies i Avaluació de l’ICRA, es va iniciar el desembre del 2010 finançat per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID)
[+info]. Promoure el dret humà de l’accés a l’aigua potable mitjançant el desenvolupament i implementació d’una tecnologia de baix cost és l’objectiu principal d’aquesta iniciativa.
L’arsènic (As) és un metal·loide i un dels contaminants més problemàtics presents en una gran part de les aigües subterrànies del planeta, ja que es dissol en aquesta amb facilitat. Veure aigua amb concentració d’arsènic és perillós per a l’ésser humà ja que aquest element químic s’acumula en l’organisme i és tòxic i cancerigen. La ingesta d’aigua contaminada durant llargs períodes de temps pot provocar una malaltia crònica anomenada hidroarsenisme o HACRE, que provoca problemes de pell, ronyons, vasos sanguinis, problemes de reproducció i diabetis.
En la majoria dels casos que s’han trobat aigües amb arsènic, no se superen els 0,01mg/l recomanats per la OMS, però en algunes parts del món s’arriben a registrar valors superiors a 5mg/l.
El projecte "Remoción de arsénico del agua de consumo humano en comunidades del norte de México y otras regiones de Latinoamérica" conclou que són els països en vies de desenvolupament els que pateixen els nivells més alts de contaminació d’arsènic a l’aigua per la falta de recursos econòmics i d’inversió en plantes de tractament de les aigües.
Degut a aquesta problemàtica, el grup d’investigadors presenta una alternativa innovadora i prometedora basada en sistemes d’aiguamolls artificials construïts de flux subsuperficial horitzontal. Aquest model pilot vol servir per a proporcionar el coneixement necessari per a abastir d’aigua d’ús domèstic a les comunitats rurals de la regió de Chihuahua, Mèxic, i d’altres zones amb característiques similars. Entre els seus avantatges cal destacar el seu nul o escàs consum energètic, la seva reduïda producció de residus, el seu baix cost d’operació i manteniment i la seva bona integració en el territori. En aquests sistemes naturals de depuració, l’arsènic és absorbit a través de les arrels de les plantes i el sòl que les envolta, eliminant l’arsènic de l’aigua a través de diferents processos complexes com són l’absorció, adsorció, intercanvi iònic, oxidoreducció i precipitació.
Segons aquest estudi, a Espanya, els residus de la mineria han donat diversos casos de contaminació d’aigües, sòls i roques a la província de Salamanca; tot i que en la majoria d’aqüífers la concentració d’arsènic estava dins els límits permesos, només algunes mostres van donar nivells superiors a 0,01mg/l segurament degut a la presència de minerals amb sofre. A Catalunya, també hi ha algunes poblacions amb aigües subterrànies afectades per arsènic, però aquestes són adequadament tractades amb tecnologia puntera i, per tant, la situació està totalment controlada.
La Dra. Ma. Teresa Alarcón parlarà dimecres a la Casa de Cultura de Girona sobre la situació actual de Mèxic i d’altres països de Llatinoamèrica entorn a aquesta problemàtica, a partir de les experiències viscudes pel CIMAV. La ponent també explicarà les alternatives de tractament de l’arsènic a l’aigua presentades al projecte coordinat per l’ICRA “Remoción de arsénico del agua de consumo humano en comunidades del norte de México y otras regiones de Latinoamérica”. El projecte també compta amb la col·laboració del Centro de Estudios Transdisciplinarios del Agua - Universidad de Buenos Aires (CETA-UBA) amb la Dra. Alicia Fernández Cirelli i el Dr. Alejo Pérez Carrera i de la Comisión Nacional de Energía Atómica (CNEA) d'Argentina amb la Dra. Marta Litter.
