| |
 |
Sala d’espera
Dijous 29 de març s’inaugura
a l’Espai 13 una exposició conjunta d’Antonia
Fritche, Sébastien Caillat i Cyprien Quairiat dins
del cicle Pigments i píxels. En aquest
text, Quairat reflexiona al voltant d’una de les
seves obres, Sala d’espera
|
|
Esperar, només esperar, però amb quin objectiu?
Potser per no haver de fer-ho més, o per saber-ne finalment
la raó. I els altres, què esperen mentre m’observen?
Fer passar el temps o bé veure’m marxar per avançar
un torn?
Enfrontats a l’espera i a l’avorriment, cerquem d’una
manera natural com evitar aquest estat. La lectura, sentir música
i mastegar són les formes que ens permeten una via per
fugir. Però quan no tenim a l’abast cap d’aquestes
accions què ens queda, a banda de l’observació?
La nostra mirada evita la mirada de l’altre, mira un perfil
i després se situa en un seient buit.
Quan algú entra en una sala d’espera, el temps pren
una altra dimensió o, millor, altres dimensions a la mida
de cadascun dels pacients. Cada minut és emès de
manera diferent, cada so és percebut de forma diversa,
l’ambientació i el confort condicionen el pacient
singularment.
El lloc també espera la renovació dels pacients,
els observa i conserva les seves empremtes. L’espai esdevé
aleshores un mirall de l’estat transitori que ha generat.
La sala d’espera crea un temps paral·lel al temps
exterior.
Aquesta instal·lació qüestiona la distància
que es crea entre els pacients, els espectadors, les seves imatges
i la mateixa instal·lació.
Cyprien Quairiat
Artista
|
