|
>> La història de la
benzina a Catalunya
75 ANYS DE L’ESTACIÓ DE SERVEI
UBACH, S.A. (1927-2002)
Un nou projecte garanteix la continuïtat i
el millor servei a la ciutat de la benzinera més antiga de
Barcelona
|
1923: la
Shell introdueix la benzina al nostre país
El 1923 és l’any de la introducció de la benzina al nostre país de
la mà de la companyia Shell que la subministrava per mitjà d’unes
llaunes de 10 i 20 litres.
El 1924 es col·loquen set assortidors de benzina a la via pública
de Barcelona: passeig de Sant Joan, passeig de Gràcia, plaça
Espanya a tocar de Les Arenes, carrer Camp Sagrat, plaça Bonanova,
plaça Lesseps i rambla de Sant Andreu.
El 1927 és l’any de la creació del Monopoli dels Petrolis,
iniciativa de José Calvo Sotelo (1893-1936), ministre d’Hisenda
(des del 3 de desembre de 1925 fins al 21 de gener de 1930) del
primer govern de la dictadura de Primo de Rivera. I just aquest
any es funda l'Estació de Servei Ubach.
|
 |
|
Acte de
col·locació de
la primera pedra de la reconstrucció de la benzinera, el
15 de novembre de 1945
a dos quarts de cinc de la tarda |
| |
 |
|
Dinar celebrat
el dia de la col·locació de la primera pedra |
|
|
1927: De carboneria a
benzinera
Situada a la popular
avinguda del Paral·lel, número 25, entre el carrer Puig i Xoriguer i
el carrer Palaudàries, la benzinera va ser fundada el 1927 pels germans Josep M. i Ròmul Ubach Arissó.
Té els seus orígens,
com la majoria d’estacions de servei amb una certa antiguitat, en
una carboneria.
El 1927 és l’any, com acabem de dir, de la creació del Monopoli
del Petroli i Ubach és una de les primeres benzineres de l’Estat i
una de les més antigues de Barcelona, si no la més antiga, de les
que es mantenen en ple funcionament.
1936-1939: la benzinera sota les bombes
Durant la guerra civil, l'aviació que bombardejava Barcelona ho
feia amb gran insistència en la zona del port amb l'objectiu
de destruir les torres de la companyia d'electricitat,
popularment conegudes com Les tres xemeneies, que van
restar intactes.
En canvi, la benzinera va ser destruïda completament.
L’endemà del final de la confrontació se'n va iniciar la
reconstrucció.
1940: la reconstrucció
En el moment de la postguerra, la reconstrucció marca
l’ordenació dels espais de la benzinera d’una manera molt similar
a l’inicial, que es concreta en els tres espais actuals, amb la
consegüent adaptació als nous temps.
El primer espai és la benzinera
pròpiament dita, contigua al carrer Puig i Xoriguer. On ara hi ha
el lloc dels serveis de greixatge i de rentat hi havia la
carboneria, i, al davant, com avui, els assortidors de carburant,
amb els tancs a sota.
El segon espai correspon al servei de garatge i de pneumàtics, al
centre de la finca.
I en el tercer espai, contigu al carrer Palaudàries, hi havia
inicialment una altra zona de carboneria i un bar, just on ara hi ha
una discoteca.
|
|
De Josep
Llorens Puigventós a Àngel Gustà Llorens
L’home de confiança dels germans Ubach, fundadors de l’estació de servei, va ser Josep Llorens
Puigventós, el puntal de l’empresa que, des de l’endemà de la
guerra fins poc abans de morir a
93 anys va vetllar pel bon funcionament del dia a dia.
|
 |
|
Josep Llorens
Puigventós,
l'home puntal de l'empresa,
avi d'Àngel Gustà,
actual president de la companyia |
|
|
Les filles hereves de l'Estació de Servei Ubach van dipositar en
Josep Llorens la mateixa confiança que ja li tenien els germans
fundadors.
L’any 1980, Josep Llorens va facilitar que el seu nét Àngel Gustà
Llorens, que aleshores cursava tercer d’econòmiques a la Universitat
de Barcelona, entrés a treballar a l’Estació de Servei com a
administratiu. Avui, al cap de vint-i-dos anys, aquell
estudiant nét del senyor Llorens és el nou president d’Estació de
Servei Ubach, S.A., i serà ell el que n'iniciarà en breu la renovació
tecnològica per donar un millor servei a la ciutat de Barcelona.
Estació
DE SERVEI UBACH, uN REFERENT PER A LA HISTÒRIA
Els avatars de l’Estació de Servei Ubach exemplifiquen la
motorització de la societat catalana, l’evolució de la seva
indústria, la introducció de l’automòbil com a paradigma de la
mobilitat i l’extensió progressiva i l’ús generalitzat de la
benzina com a combustible dels motors dels nous vehicles.
El manteniment d’aquesta benzinera al cor de la ciutat l’ha
convertit en un paisatge insòlit i ha estat utilitzada recentment com a marc
d’un espot publicitari de Vodafone.
|
|
L'ACORD
DE VENDA
Un grup d’accionistes, encapçalat per Àngel Gustà Llorens,
actual president de la companyia, adquireix l’Estació de
Servei Ubach, S.A., una de les més antigues de Barcelona, que
enguany celebra el seu setanta-cinquè aniversari (1927-2002).
L'acord econòmic de venda es va tancar el proppassat mes de
maig de 2002 i es va formalitzar davant de notari el
proppassat 30 d'octubre de 2002. La compra inclou
la titularitat de la benzinera i dels seus terrenys amb els
edificis adjacents.
|
 |
|
Àngel Gustà
Llorens,
president
d'Estació de Servei Ubach, S.A. |
|
|
Els nous propietaris impulsen un projecte de remodelació i
ampliació que suposarà una inversió d’1.800.000 euros
(tres-cents milions de pessetes) prevista per al 2003, que
suposa una garantia de continuïtat per a 75 anys d'història de
la benzina a Catalunya i una voluntat del millor servei a la
ciutat de Barcelona. |
|