cronologia
 

 

1717

La població a Catalunya s’estableix al voltant dels 400.000 habitants. Durant els segles XVIII i XIX aquest valor s’incrementa fortament fins arribar el 1857 a la xifra d’1.600.000 d’habitants. Aquest fet comportarà canvis importants en el paisatge agrari català.

1748

Les demandes militars i les necessitats navals del segle XVIII condueixen els boscos situats propers a la mar i els rius a dependre de la Jurisdicció de la Marina i, en el cas de Catalunya, al Departamento de la Armada de Cartagena. El control de l’Armada es generalitza amb les dues ordenances de boscos que s’aproven durant el 1748.

1795

Es publica l’Informe sobre la Ley Agraria de Gaspar Melchor de Jovellanos, en el qual es defensa la lliure acció de l’interès privat per aconseguir la progressió de l’agricultura.

1833

Les Ordenanzas Generales de Montes, que regularan els aprofitaments durant gran part del segle XVIII, aboleixen els privilegis de la Marina.

1837

Els processos desamortitzadors iniciats a principis de segle es potencien amb la Ley Desamortizadora de Mendizábal de 1837 i la posterior llei de desamortització general, Ley de Madoz de 1855. En tot aquest procés es posen a la venda béns de l’església, ajuntaments i corporacions civils i, entre aquests, els boscos de propietat pública.

1848

Es funda la Escuela de Ingenieros de Montes ubicada inicialment, fins al 1870, al castell de Villaviciosa de Odón (Madrid).

1862

Després d’una primera classificació dels boscos públics el 1859, neix el Catálogo de los Montes Públicos Exceptuados de la Desamortización per dotar d’un règim fiscal el patrimoni forestal públic i emparar l’Estat posseïdor d’aquests boscos.

1863

S’aprova la primera llei forestal, Ley de Montes de 1863, que regula principalment els boscos de propietat pública.

1879

L’època daurada de la viticultura a Catalunya de finals de segle inicia la seva davallada en entrar la fil·loxera. El conreu de la vinya, junt amb altres com l’olivera i els cereals, havia originat la major reducció de la superfície forestal des de temps enrere.

1894

S’aprova la Ley sobre ordenaciones forestales davant la necessitat de planificar els recursos fustaners. El 1910 i 1911 un gran nombre de boscos públics de la Val d’Aran ja eren ordenats.

1901

Es crea el Servicio Hidrológico Forestal per actuar en les principals conques hidrològiques, a través de repoblacions i la correcció dels torrents, amb la principal missió de reduir les inundacions, molt importants a finals de segle XIX, l’erosió i els allaus i incrementar a llarg termini la producció forestal dels boscos.

1920

La Mancomunitat de Catalunya publica el Costumari Català d’Usos i Costums de Bon Pagès sobre Boscos i Arbredes a través de l’Oficina d’Estudis Jurídics que es crea durant aquest període. Es difon els costums recollits directament de propietaris, terratinents, masovers, parcers, arrendataris i pastors, entre altres L’any següent, es publica un segon document: Costums sobre termenals, camins i aigües en terres de pagès.

1916

S’aprova a l’Estat la Ley de Parques Nacionales, però no és fins al 1955 que es declara a Catalunya el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

1931

Es crea la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Boscos en el govern de la Generalitat i s’organitza un Servei Forestal propi. El 1934 s’aproven les Instruccions per a regular els aprofitaments dels boscos de propietat particular i llur policia, que regularan els aprofitaments i fixaran per primer cop directrius silvícoles en les tallades i actuacions de millora.

1941

Durant el règim franquista s’aprova la Ley del Patrimonio Forestal del Estado que amplia la gestió dels boscos públics a la tutela dels boscos privats i municipals objecte de reforestació, i es disposen fórmules contractuals i ajudes per al compliment protector de determinats espais.

1957

Apareix la segona llei forestal, Ley de Montes de 1957, que recollia tota la normativa aplicada durant aquell moment tant pel que feia als boscos catalogats com els aprofitaments, la conservació i millora dels boscos, la repoblació forestal, el servei hidrologicoforestal, els parcs nacionals i les indústries forestals.

1971

Es suprimeix el Patrimonio Forestal del Estado i es crea el Instituto de la Conservación de la Naturaleza (ICONA) i el Instituto Nacional de Investigación (INIA). A través d’ICONA es transferiran, més endavant, les competències forestals de l’Estat a les Comunitats Autònomes.

1975

S’aprova la Ley de espacios naturales protegidos, marc protector de les àrees i espais que per la seva singularitat i interès dels seus valors naturals calia preservar. Més endavant, el 1989, s’amplia la protecció a la flora i fauna silvestres.

1985

S’aprova la Llei d’espais naturals amb l’objectiu de protegir, conservar i gestionar els espais naturals de Catalunya a partir del Pla d’espais d’interès natural de Catalunya que esdevindrà un instrument de planificació territorial.

1988

S’aprova la Llei Forestal de Catalunya, per regular, un cop transferides les competències en matèria forestal i sens perjudici de la normativa bàsica espanyola, les principals actuacions en l’àmbit forestal.

 

clipmèdia comunicació. Servei de premsa
Persones de contacte: Ramon Balasch, Mònica Genestar (93 582 01 50, 669 476 947 o  
info@clipmedia.net)