Barcelona,
19 de setembre de 2011.- El Govern ha tornat a recuperar l'Impost sobre el Patrimoni que gravarà la riquesa patrimonial dels contribuents persones físiques. Es recupera així la Llei 19/1991 amb els seus criteris normatius, sense tocar-ne ni una coma, a excepció del nou mínim exempt de l'Impost (700.000€) i de l'exempció dels primers 300.000€ sobre la valoració de l'habitatge habitual. Pilar Arxé, presidenta de l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (APTTCB) assegura que, "a dos mesos de les eleccions generals la paraula riquesa adquireix una rellevància cabdal, tot i que els arguments al voltant de la recuperació d'aquest Impost són del tot contradictoris. Així doncs, l'any 2011 i 2012 es gravarà la riquesa patrimonial. Però, a partir del 2013 no se sap. Continua la política fiscal erràtica portada a terme en els darrers temps".
Aquest Impost va ser, des dels seus inicis i durant molts anys, un Impost Extraordinari, fins que la seva recurrència anual el va convertir amb Ordinari fins a la seva supressió l'any 2008. Els arguments per a la seva supressió eren incontestables: havia passat a ser un impost que gravava molt més les classes mitjanes, i era del tot regressiu perquè els grans patrimonis ja tenien altres instruments legals per evitar el gravamen. I ara fent una volta de 180º es diu que SÍ, que torna a ser del tot convenient perquè ja no gravarà a les classes mitjanes i ho farà sobre els patrimonis a partir de 700.000€. S'ha de dir que l'elusió de l'Impost sobre el Patrimoni es continuarà produint, ja que molts patrimonis estan sota cobertura societària aplicant criteris del tot legals. Així doncs, el gravamen serà nul per a molts contribuents. Es dirà i s'insistirà, però, que és un impost sobre la riquesa patrimonial i que cal introduir-lo de nou per a una major equitat tributària.
El terme riquesa és un terme segurament relatiu, ja que cal recordar que a l'època del boom immobiliari es deia que posseir immobles era signe de riquesa. Actualment i per a determinades persones avui ja no és exactament així. Els immobles han sofert una baixada substancial dels preus i la seva valoració actual no serà precisament la que s'hagi de considerar en l'Impost sobre el Patrimoni. Aquest Impost tampoc no té en compte la distinció entre béns immobles productius i els que no ho són, tot i que deixa exempts els afectes a explotacions econòmiques del mateix contribuent; pel que fa a la valoració de les accions cotitzades, sí que es correspon a una valoració actualitzada, al marge de considerar els requisits per les adequades exempcions de participacions en empreses familiars. Hi ha, doncs, casuístiques dispars amb incoherències fiscals que menystenen l'equitat tributària que hauria de tenir qualsevol tribut.
S'aplica una tributació a curt termini, de cara a la galeria, i no es fa una previsió a llarg termini. Cal establir mesures tributàries i econòmiques més coherents, adaptades a l'actual crisi, que impliquin replantejar la fiscalitat directa i la seva progressivitat; que qüestionin determinats privilegis dels grans patrimonis reals; que facilitin la creació de petites i mitjanes empreses, el creixement de les existents, els projectes dels emprenedors i la creació de llocs de treball.
L'APTTCB creu que s'ha de parlar molt més de l'economia productiva i la seva creació de riquesa. Evidentment són temps econòmics molt difícils, d'ajustaments fiscals i de futur incert, per tota la pressió dels mercats al Deute de la Zona Euro, de la reestructuració del sector financer, etc. Precisament per això s'han de pensar i aplicar polítiques que portin a la creació de riquesa per eixamplar la base empresarial del nostre país i recuperar d'aquesta forma increments de recaptació sobre la base d'un creixement econòmic.
En temps de transformació dels models de negoci i de canvis de paradigmes, cal aplicar la innovació i la creativitat, també en fiscalitat, i sobretot aplicar rigor, equitat tributària real, simplificació i coherència normativa.
