Barcelona,
12 de juliol de 2011.- L’Agència Estatal d’Administració Tributària ha iniciat en els últims dies tot un seguit de comprovacions fiscals, amb caràcter retroactiu, limitades per l'IRPF i l'IVA a socis i partícips de societats que poden suposar a la pràctica, i d’acord amb els criteris mantinguts per la pròpia Direcció General de Tributs, una interpretació que capgira el criteri en l’assessorament tributari mantingut durant molts anys a l’hora d’aconsellar la constitució de societats mercantils i la qualificació dels rendiments dels seus administradors.
La Direcció General de Tributs, que va evacuant contestes resolutives segons consultes formulades pels contribuents i també d’acord amb algunes sentències, ha obert camí perquè l’Agència Tributària Estatal consideri ara que les retribucions percebudes pels socis de les entitats mercantils, que són a la vegada administradors, han de tenir la qualificació de rendiments d’activitat econòmica, ja que entenen que no conflueix l’especificitat de la dependència en el treball desenvolupat, per la qual cosa no poden tenir la consideració de treballador per compte d’altri segons la legislació laboral, i per tant com a rendiments d’activitat econòmica estarien subjectes a IVA.
Bé és cert que en les retribucions mercantils establertes en la Llei de Societats de Capital, amb els límits quantitatius establerts, quedarien al marge d’aquestes consideracions, però no és menys cert que la dicotomia retribució laboral/mercantil dels administradors, es troba en el rerefons d’aquestes interpretacions.
Així doncs, per part de l’AEAT s’estan efectuant comprovacions iniciades a la delegació de Màlaga i malgrat que tot indica que es paralitzaran a partir d'ara, si es manifesten i es reiteren aquests criteris pot comportar conseqüències en liquidacions d’IRPF i d’IVA de quanties molt substancials, al marge dels expedients sancionadors que es puguin portar a terme.
L’APTTCB destaca l’acusada intensitat normativa a què està sotmesa l'economia del país. Resulten injustificables els canvis sovintejats de criteri de l’Administració tributària i el fet que s’invoquin constantment determinades sentències com si hi haguessin buits normatius, quan resulta que estem davant d’un embull constant de normes i decrets.
“En realitat i d’una forma continuada estem acostumats que es delimitin conceptes, límits quantitatius, condicions a complir, per poder aplicar o no determinades exempcions, reduccions, bonificacions i tipus impositius reduïts i condicionat tot plegat a un seguit de criteris qualitatius”, afirma Pilar Arxé, Presidenta de l’Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears. En aquest sentit, Arxé demana que l’Agència Tributària estableixi criteris clars: “Tan difícil seria que el legislador i la pròpia Agència Tributària, d’una vegada per totes, establís criteris clars en aquest sentit? Tan difícil és establir un llindar de xifra de negoci, per exemple, o determinats paràmetres concrets en els quals es determini que els administradors de les societats mercantils, i davant determinades activitats, col·laboracions i/o treballs realitzats per ells, resulti clarificada d’una vegada per totes la seva qualificació tributària?”.
Mentrestant això no passi, l’APTTCB haurà de combinar l’equació següent: l’embull normatiu amb una creixent inseguretat jurídica. Tanmateix sempre queda la indignació tributària.
