versió
en castellà
L'IQS
LIDERA UN CONSORCI EUROPEU
QUE INVESTIGA LA REGENERACIÓ
DEL TEIXIT CARDÍAC MORT
-
Mitjançant
un implant bioactiu format per cèl·lules
mare i materials intel·ligents de dimensions
nanomètriques, investigadors de diversos
països s'han reunit per regenerar el
teixit del cor que resulta danyat després
d'un infart.
-
La
Comissió Europea confia de nou en l'IQS
i finança el 80% d'un pressupost de
2,92 milions d'euros. Entre altres motius,
la Comissió ha valorat que el projecte
sigui de recerca aplicada, la possibilitat
d'obtenir un producte a curt termini, i que
entre els membres del consorci hi hagi una
empresa privada.
-
A
diferència d'altres investigacions,
el Dr. Carlos Semino desenvolupa uns biomaterials
específics per a aquest projecte que
imiten les propietats mecàniques, físiques
i biològiques del teixit cardíac.
Barcelona,
23
de febrer de 2010.-
Regenerar el teixit del cor que ha mort a causa
d'un infart i retornar al pacient la seva capacitat
cardíaca sense necessitat d'un bypass.
Aquest és l'objectiu del consorci
europeu Regeneration of Cardiac Tissue Assisted
by Bioactive Implants (RECATABI),
creat a iniciativa de l'IQS i
que coordina des de Barcelona el Dr. Carlos
Semino, cap del Grup d'Enginyeria de
Teixits del departament
de Bioenginyeria de l’IQS.
L'equip està format per cirurgians cardíacs,
bioenginyers, químics, biòlegs i
empresaris de diferents països de la Unió
Europea.
A diferència d'altres investigacions en medicina regenerativa, l'equip del Dr. Semino desenvolupa uns materials intel·ligents de dimensions nanomètriques, que són específics d'aquest projecte, i que imiten les propietats mecàniques, físiques i biològiques del teixit cardíac. D'aquesta manera, les cèl·lules mare podran sobreviure, diferenciar-se, i integrar funcionalment per contribuir al desenvolupament d'un nou teixit. S'ha demostrat que sense l'ajuda d'aquests materials, les cèl·lules mare implantades no sobreviuen a les dures condicions del cor.
El consorci utilitza cèl·lules mare adultes extretes de la medul·la òssia i del teixit gras perifèric, les anomenades mesenquimals, que se sap que tenen capacitat de diferenciar-se en diferents teixits. La Dra. Nicole I. zur Nieden, de l'Institut Fraunhofer de Leipzig, serà l'encarregada d'aïllar les cèl·lules mare procedents d'aquests teixits. Després, amb l'ús de bioreactors, les sotmetrà a condicions semblants a les que hauran de suportar un cop implantades al miocardi. A més, perquè l'implant pugui suportar l'agressivitat mecànica del cor, s'afegiran uns materials molt elàstics, anomenats elastòmers, i que desenvolupa el Dr. Manuel Monleón des de la Universitat Politècnica de València.
Una vegada que les cèl·lules hagin estat dipositades en els materials intel·ligents, es procedirà a la fase final: el seu assaig en ratolins i ovelles. En aquesta tasca col·laboraran el Dr. Antoni Bayés-Genís, de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, i el Dr. Joan Carles Chachques, de l'Hospital Pompidou de París. En cas d'èxit, el següent pas serà l'assaig en humans.
La
recerca tindrà una durada de tres anys
i compta amb un pressupost de 2,92 milions d'euros.
La Comissió Europea, dins
del Setè Programa Marc d’investigació,
finança el 80% d'aquesta quantitat i la
resta ho aportaran els membres del consorci. Per
concedir el finançament, la Comissió
ha valorat la solvència que el Departament
de Bioenginyeria de l'IQS ha demostrat
en anteriors projectes també finançats
per aquest organisme. En una d'aquestes investigacions,
el Dr. Semino va aconseguir mantenir
vius, en una plataforma de biomaterials, hepatòcits
extrets del fetge de rosegadors. Aquesta investigació
va ser seleccionada per la Comissió
com a "Projecte d'èxit", i ha
despertat ja l'interès d'empreses de diversos
països per a la seva aplicació en
humans.
La Comissió també ha apreciat la qualitat de recerca aplicada del projecte, la possibilitat d'obtenir un producte a curt termini, i la participació de l'empresa Creaspine, de Bordeus, que a través del seu president Philippe Jenny, aportarà l'experiència empresarial. La presència d'una empresa en projectes investigació és un punt molt valorat per aquest organisme per evitar, a més de la fuga de cervells a altres països no comunitaris, la fuga de la propietat intel·lectual.
