-
En
reconeixement a la qualitat docent dels seus
40 anys de professor universitari a l’IQS
-
Darrere
la faceta de professor s’hi amaga un
expert en energia: pioner en l’estudi
de les piles de combustible d’hidrogen,
consultor internacional sobre neteges químiques
dins la indústria nuclear i "alquimista"
dels residus nuclears.
Barcelona, 21 de setembre de 2009.-
La Generalitat de Catalunya ha atorgat un dels
Premis Jaume Vicens Vives 2009, que tenen com
a finalitat de promoure l'excel·lència
en la docència universitària, al
Dr. Lluís Victori i Companys, SJ,
de l’IQS, per la pedagogia aplicada a les
classes magistrals i pràctiques per a l'ensenyament
de la química superior, en la qual destaca
l'experimentació al laboratori, l'estreta
relació entre el professorat i els estudiants
i el foment de l'esperit crític i la reflexió.
El Dr. Lluís Victori i Companys
ha estat professor de l'IQS des de l'any 1961
fins a la seva jubilació el mes de juny
de 2005 i actualment és el President del
Patronat de la Fundació IQS. [+info]
Els
premis consisteixen en 10 distincions, cadascuna
dotada amb 20.000 euros, a professors universitaris
i grups de treball. L'import de les distincions,
que es van establir el 1996, s'ha de destinar
a projectes d'innovació o de millora docent.
Els
guardons van ser lliurats el passat divendres,
a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en
el transcurs de l'acte d'inauguració oficial
del curs acadèmic 2009/2010 del sistema
universitari català, presidida pel president
de la Generalitat, José Montilla, la rectora,
Imma Tubella, el conseller d'Innovació,
Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el president
del Consell de la Fundació per a la Universitat
Oberta de Catalunya, Josep Vilarasau. L'acte ha
comptat amb la presència dels rectors i
rectores de les universitats catalanes i amb la
intervenció musical de Maria del Mar Bonet.
L’acte s’ha iniciat amb la presentació
de la memòria dels 15 anys de la UOC a
càrrec del secretari general i vicerector
de Tecnologia, Llorenç Valverde, i la lliçó
inaugural a càrrec del filòsof i
professor Mustapha Cherif, director dels Estudis
Àrabs i Islàmics de la UOC.
Professor
de les assignatures “Química Inorgànica”
i “Corrosió de metalls”
Nascut
el 14 de maig de 1935 a Barcelona, el Dr.
Victori és membre de la Companyia
de Jesús des de 1955. Està llicenciat
en Filosofia Eclesiàstica (1961) i Ciències
Químiques (1964) per la Universitat de
Barcelona; en Teologia (1968) per la Facultat
de Teologia de Catalunya i és Doctor en
Ciències Químiques (1971) per la
Universidad Complutense de Madrid. Des de 1961
ha impartit classes a l’Institut Químic
de Sarrià fins arribar a ser cap del Departament
de Química Analítica (del 1980 al
2005) i professor emèrit. Avui dia ostenta
els càrrecs de president del Patronat de
l’IQS i vicepresident del Patronat de la
URL.
Fidel
seguidor de la tradició de l’IQS
la seva docència de classes magistrals
i pràctiques només es pot entendre
en les tres claus de persona, ciència i
ensenyament aplicat. “Portava
metalls –trossos d’instal·lacions
fetes malbé, peces atacades- i l’alumne
havia de tocar i opinar. Era l’únic
professor que ho feia”, evoca el Prof.
Dr. Jordi Abellà, Cap del Departament de
Química Analítica de l’IQS.
“Durant els tres primers dies –afegeix-
s’aprenia de memòria noms i cognoms
de tots els alumnes. D’aquesta manera fomentava
eficaçment i inesquivable la participació
de l’alumne i feia la pregunta directa amb
noms i cognoms si algú s’escapolia.
La sensació de control es veia contrarestada
per l’entusiasme o el silenci que planava
damunt l’aula. Incitava sempre a exercir
l’esperit crític i a expressar i
a verbalitzar la reflexió més adequada.”
Al
costat de la docència, ha estat un professor
amb una gran afició al futbol –l’àrbitre
obligat de tots els partits de futbol del Químic–
i, en especial, un gran aficionat del Barça.
Dos
altres filtres marquen el seu compromís
amb la comunitat i la cultura del país:
d’una banda, la seva tasca pastoral i, de
l’altra, la seva projecció cultural
com es pot veure en els llibres que esglaonen
la història i les personalitats dels més
de cent anys de l’IQS i en la seva traducció
amb Josep M. Llinàs i la seva introducció
i notes dins els Clàssics de
la Química, com són
ara La relació entre les propietats
dels elements i llur pes atòmic de
Dmitri Ivànovitx Mendeléiev, publicat
per la Societat Catalana de Química de
l’Institut d’Estudis Catalans el 2005,
i també el 2008 La Regularitat periòdica
dels elements químics del mateix autor
i dins el mateix segell editorial.
Quatre
dècades de mestratge
d’un expert internacional en energia
Durant
la seva trajectòria professional ha dirigit
20 tesis doctorals i més d’un centenar
de tesines i ha publicat 2 llibres i més
de 40 articles en revistes nacionals i estrangeres.
Així mateix, ha col·laborat en diversos
projectes de recerca: assessor del Comitè
de Química de les Centrals Nuclears Espanyoles
(1986-2005); responsable del projecte d’investigació
sobre neteja química de “fouling”
de tubs de generador de vapor de les Centrals
Nuclears Espanyoles (1994-1997); `participant
en projectes europeus per al desenvolupament de
sistemes ADS per a l’eliminació de
residus nuclears (1997-2005) i Senior assistent
en temes de corrosió (2005).
Pioner
en l’estudi de les piles de combustible
d’hidrogen
Darrere
la faceta de professor s’hi amaga un expert
en energia: el fil conductor de la seva recerca
ha estat sempre l’energia, les aplicacions
energètiques més diverses. Va fer
la tesi doctoral amb un dels màxims especialistes
en els metalls del grup del platí –J.
F. Llopis Marí– i va ser pioner en
l’estudi de les piles de combustible d’hidrogen,
que tenen com a repte principal identificar els
catalitzadors més eficients i econòmics
per fer reactiu l’hidrogen, capaç
de generar aigua per tal d’obtenir energia
elèctrica. Un dels millors és sens
dubte el platí, metall molt car que pel
preu té difícil aplicació.
El
Dr. Victori coneix a fons la naturalesa d’aquests
metalls i sobretot el seu comportament electroquímic
que va marcar la seva recerca inicial, que avui
torna a tenir gran actualitat com a font d’energia
alternativa.
Consultor
internacional sobre aspectes químics dins
la indústria nuclear
Posteriorment
va exercir de consultor internacional en un important
projecte de transferència de tecnologia
destinada a la realització de neteges químiques
dins la indústria nuclear, on el seu expertisatge
va ser decisiu per avaluar-ne la problemàtica
i el seu dictamen va ser clau per a la implementació
de la solució definitiva aplicada.
"Alquimista"
dels residus nuclears
Finalment, el seu prestigi el va portar
a treballar en el projecte TECLA dins el V Programa
Marc de la UE 2000-2003 i en el projecte EUROTRANS
dins el VI Programa Marc de la UE 2004-2009 per
atenuar la problemàtica dels residus radioactius
que deixen les centrals i que és un dels
problemes més greus que presenta actualment
la indústria nuclear. En aquest programa
hi participen tots els països europeus, Rússia
i els Estats Units. Entre d’altres, ha treballat
en contacte amb CIEMAT de Madrid, amb FZK -un
dels més grans instituts de recerca d’Alemanya-
i CEA, de França. Entre els reptes en joc
destaquen aconseguir l’eliminació
o la reducció de la perillositat dels residus
nuclears i escurçar l’escala del
temps, que suposaria passar de l’escala
de milers d’anys a l’escala de centenars
d’anys.
Dins
aquesta problemàtica, fins ara ha prevalgut
l’opció d’emmagatzemar els
residus nuclears en una estructura geològica
estable fins que esdevinguin inerts al cap de
milers d’anys. Com a alternativa, sorgeix
el projecte de reaprofitar aquests residus amb
un doble objectiu: com a font de nova energia
i com a forma de reduir-ne la toxicitat. La UE
ha optat per investigar diferents processos que
permetin, d’una banda, separar els elements
més o menys tòxics, més o
menys actius, i, de l'altra, transmutar-los en
altres elements més inerts.
Aquest
estudi es fa amb reactors que funcionen amb metalls
fosos, de plom i aliatges del plom. En aquest
context, l’estudi de la química de
l’oxigen amb el plom es troba a la base
de la transmutació dels elements que integren
els residus nuclears. La recerca iniciada pel
Dr. Victori ha facilitat el desenvolupament d’un
sensor que permet determinar el comportament de
l’oxigen en el plom, amb l’objectiu
de proporcionar en un futur prou dades als enginyers
que estan dissenyant un reactor de demostració.
Aquest reactor serà fruit dels estudis
que estan oferint les bases de les noves tecnologies
que han de servir per a l’eliminació
gradual i intel·ligent dels residus nuclears.
La contribució del Dr. Victori
se situa, doncs, en el vèrtex més
alt de la recerca i orienta amb força el
futur de l’energia del planeta, visualitzada
en el futur que els espera als residus nuclears.
És més, en la seva personalitat
s’hi alia el pedagog, la visió genuïna
de l’home compromès amb el seu temps
i amb la ciència del seu temps i en ell
s’actualitza d’alguna manera –per
dir-ho poèticament– la figura de
l’antic "alquimista":
tot el que investiga es converteix en or, en medi
científic, en medi diví; el seu
entorn irradia l’atmosfera creadora de l’esperit
investigador de l’home contemporani.
