Comunicació IQS


Dra. María Luisa Espasa
Directora de Comunicació i Màrqueting Corporatiu IQS

Ramon Balasch

Cap de premsa IQS
667 55 05 90

Clipmèdia Comunicació
info@clipmedia.net
93 582 01 50
Contacte:
Ramon Balasch (667 55 05 90) Mònica Genestar
.


versió en castellà

 

LLUÍS VICTORI I COMPANYS REP
EL PREMI JAUME VICENS VIVES


El president de la Generalitat, José Montilla, entregant el premi Jaume Vicens Vives al Dr. Lluís Victori i Companys, SJ.

  • En reconeixement a la qualitat docent dels seus 40 anys de professor universitari a l’IQS

  • Darrere la faceta de professor s’hi amaga un expert en energia: pioner en l’estudi de les piles de combustible d’hidrogen, consultor internacional sobre neteges químiques dins la indústria nuclear i "alquimista" dels residus nuclears.


Barcelona, 21 de setembre de 2009.
-
La Generalitat de Catalunya ha atorgat un dels Premis Jaume Vicens Vives 2009, que tenen com a finalitat de promoure l'excel·lència en la docència universitària, al Dr. Lluís Victori i Companys, SJ, de l’IQS, per la pedagogia aplicada a les classes magistrals i pràctiques per a l'ensenyament de la química superior, en la qual destaca l'experimentació al laboratori, l'estreta relació entre el professorat i els estudiants i el foment de l'esperit crític i la reflexió. El Dr. Lluís Victori i Companys ha estat professor de l'IQS des de l'any 1961 fins a la seva jubilació el mes de juny de 2005 i actualment és el President del Patronat de la Fundació IQS. [+info]

Els premis consisteixen en 10 distincions, cadascuna dotada amb 20.000 euros, a professors universitaris i grups de treball. L'import de les distincions, que es van establir el 1996, s'ha de destinar a projectes d'innovació o de millora docent.

Els guardons van ser lliurats el passat divendres, a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en el transcurs de l'acte d'inauguració oficial del curs acadèmic 2009/2010 del sistema universitari català, presidida pel president de la Generalitat, José Montilla, la rectora, Imma Tubella, el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el president del Consell de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, Josep Vilarasau. L'acte ha comptat amb la presència dels rectors i rectores de les universitats catalanes i amb la intervenció musical de Maria del Mar Bonet. L’acte s’ha iniciat amb la presentació de la memòria dels 15 anys de la UOC a càrrec del secretari general i vicerector de Tecnologia, Llorenç Valverde, i la lliçó inaugural a càrrec del filòsof i professor Mustapha Cherif, director dels Estudis Àrabs i Islàmics de la UOC.

Professor de les assignatures “Química Inorgànica” i “Corrosió de metalls”
Nascut el 14 de maig de 1935 a Barcelona, el Dr. Victori és membre de la Companyia de Jesús des de 1955. Està llicenciat en Filosofia Eclesiàstica (1961) i Ciències Químiques (1964) per la Universitat de Barcelona; en Teologia (1968) per la Facultat de Teologia de Catalunya i és Doctor en Ciències Químiques (1971) per la Universidad Complutense de Madrid. Des de 1961 ha impartit classes a l’Institut Químic de Sarrià fins arribar a ser cap del Departament de Química Analítica (del 1980 al 2005) i professor emèrit. Avui dia ostenta els càrrecs de president del Patronat de l’IQS i vicepresident del Patronat de la URL.

Fidel seguidor de la tradició de l’IQS la seva docència de classes magistrals i pràctiques només es pot entendre en les tres claus de persona, ciència i ensenyament aplicat. “Portava metalls –trossos d’instal·lacions fetes malbé, peces atacades- i l’alumne havia de tocar i opinar. Era l’únic professor que ho feia”, evoca el Prof. Dr. Jordi Abellà, Cap del Departament de Química Analítica de l’IQS. “Durant els tres primers dies –afegeix- s’aprenia de memòria noms i cognoms de tots els alumnes. D’aquesta manera fomentava eficaçment i inesquivable la participació de l’alumne i feia la pregunta directa amb noms i cognoms si algú s’escapolia. La sensació de control es veia contrarestada per l’entusiasme o el silenci que planava damunt l’aula. Incitava sempre a exercir l’esperit crític i a expressar i a verbalitzar la reflexió més adequada.”

Al costat de la docència, ha estat un professor amb una gran afició al futbol –l’àrbitre obligat de tots els partits de futbol del Químic– i, en especial, un gran aficionat del Barça.

Dos altres filtres marquen el seu compromís amb la comunitat i la cultura del país: d’una banda, la seva tasca pastoral i, de l’altra, la seva projecció cultural com es pot veure en els llibres que esglaonen la història i les personalitats dels més de cent anys de l’IQS i en la seva traducció amb Josep M. Llinàs i la seva introducció i notes dins els Clàssics de la Química, com són ara La relació entre les propietats dels elements i llur pes atòmic de Dmitri Ivànovitx Mendeléiev, publicat per la Societat Catalana de Química de l’Institut d’Estudis Catalans el 2005, i també el 2008 La Regularitat periòdica dels elements químics del mateix autor i dins el mateix segell editorial.

Quatre dècades de mestratge
d’un expert internacional en energia

Durant la seva trajectòria professional ha dirigit 20 tesis doctorals i més d’un centenar de tesines i ha publicat 2 llibres i més de 40 articles en revistes nacionals i estrangeres. Així mateix, ha col·laborat en diversos projectes de recerca: assessor del Comitè de Química de les Centrals Nuclears Espanyoles (1986-2005); responsable del projecte d’investigació sobre neteja química de “fouling” de tubs de generador de vapor de les Centrals Nuclears Espanyoles (1994-1997); `participant en projectes europeus per al desenvolupament de sistemes ADS per a l’eliminació de residus nuclears (1997-2005) i Senior assistent en temes de corrosió (2005).

Pioner en l’estudi de les piles de combustible d’hidrogen
Darrere la faceta de professor s’hi amaga un expert en energia: el fil conductor de la seva recerca ha estat sempre l’energia, les aplicacions energètiques més diverses. Va fer la tesi doctoral amb un dels màxims especialistes en els metalls del grup del platí –J. F. Llopis Marí– i va ser pioner en l’estudi de les piles de combustible d’hidrogen, que tenen com a repte principal identificar els catalitzadors més eficients i econòmics per fer reactiu l’hidrogen, capaç de generar aigua per tal d’obtenir energia elèctrica. Un dels millors és sens dubte el platí, metall molt car que pel preu té difícil aplicació.

El Dr. Victori coneix a fons la naturalesa d’aquests metalls i sobretot el seu comportament electroquímic que va marcar la seva recerca inicial, que avui torna a tenir gran actualitat com a font d’energia alternativa.

Consultor internacional sobre aspectes químics dins la indústria nuclear
Posteriorment va exercir de consultor internacional en un important projecte de transferència de tecnologia destinada a la realització de neteges químiques dins la indústria nuclear, on el seu expertisatge va ser decisiu per avaluar-ne la problemàtica i el seu dictamen va ser clau per a la implementació de la solució definitiva aplicada.

"Alquimista" dels residus nuclears
Finalment, el seu prestigi el va portar a treballar en el projecte TECLA dins el V Programa Marc de la UE 2000-2003 i en el projecte EUROTRANS dins el VI Programa Marc de la UE 2004-2009 per atenuar la problemàtica dels residus radioactius que deixen les centrals i que és un dels problemes més greus que presenta actualment la indústria nuclear. En aquest programa hi participen tots els països europeus, Rússia i els Estats Units. Entre d’altres, ha treballat en contacte amb CIEMAT de Madrid, amb FZK
-un dels més grans instituts de recerca d’Alemanya- i CEA, de França. Entre els reptes en joc destaquen aconseguir l’eliminació o la reducció de la perillositat dels residus nuclears i escurçar l’escala del temps, que suposaria passar de l’escala de milers d’anys a l’escala de centenars d’anys.

Dins aquesta problemàtica, fins ara ha prevalgut l’opció d’emmagatzemar els residus nuclears en una estructura geològica estable fins que esdevinguin inerts al cap de milers d’anys. Com a alternativa, sorgeix el projecte de reaprofitar aquests residus amb un doble objectiu: com a font de nova energia i com a forma de reduir-ne la toxicitat. La UE ha optat per investigar diferents processos que permetin, d’una banda, separar els elements més o menys tòxics, més o menys actius, i, de l'altra, transmutar-los en altres elements més inerts.

Aquest estudi es fa amb reactors que funcionen amb metalls fosos, de plom i aliatges del plom. En aquest context, l’estudi de la química de l’oxigen amb el plom es troba a la base de la transmutació dels elements que integren els residus nuclears. La recerca iniciada pel Dr. Victori ha facilitat el desenvolupament d’un sensor que permet determinar el comportament de l’oxigen en el plom, amb l’objectiu de proporcionar en un futur prou dades als enginyers que estan dissenyant un reactor de demostració. Aquest reactor serà fruit dels estudis que estan oferint les bases de les noves tecnologies que han de servir per a l’eliminació gradual i intel·ligent dels residus nuclears.

La contribució del Dr. Victori se situa, doncs, en el vèrtex més alt de la recerca i orienta amb força el futur de l’energia del planeta, visualitzada en el futur que els espera als residus nuclears. És més, en la seva personalitat s’hi alia el pedagog, la visió genuïna de l’home compromès amb el seu temps i amb la ciència del seu temps i en ell s’actualitza d’alguna manera –per dir-ho poèticament– la figura de l’antic
"alquimista": tot el que investiga es converteix en or, en medi científic, en medi diví; el seu entorn irradia l’atmosfera creadora de l’esperit investigador de l’home contemporani.